La pintura de l’Albert Sala sedueix pel seu rigor acadèmic en la composició i la forma, a on el tema central és la perfecció del dibuix que ens transmet la realitat del que s’hi representa.
El paisatge urbà, tema principal en les seves obres, és resolt amb la mestria de qui domina la complexitat de les proporcions arquitectòniques, i així crea i recrea la forma amb qualitats rotundes i tangibles que ens situen davant de realitats transcendents.
Les dificultats formals dels espais urbans són expertament superades, matisant la seva disposició amb el marcat realisme dels seus components, que determinen categories de totalitat mitjançant la resolució dels problemes que s’hi representen, amb efectistes i assolides composicions a on la geometria hi adquireix integritat i solidesa.
Així mateix, el seu realisme té una factura de polida composició amb la que s’obtenen encertades combinacions i correspondències en les representacions, precisament pel seu domini de la regla d’or que regeix l’ordre i el concert invariable que guarden les coses naturals; de la raó a la que s’han d’ajustar les accions, i que no és altra cosa que, insistim de nou, la seva consumada mestria en el domini del dibuix i del color.
Ens trobem davant d’un artista que utilitza el seu bon fer per oferir-nos un realisme natural d’harmòniques proporcions.
FRANCESC GALÍ I DUFFOUR Associació Catalana de Crítics d’Art 1987
