PINTAR LA REALITAT
Elaborar pintura realista actualment, és anar en contra de la corrent de l'art contemporani que ha abandonat la transmissió de missatges visuals intel·ligibles, materialitzant la idea com un concepte separat de l'acció creativa, fins a desvincular-se de lla realitat, entrant en un absolut a on tot hi és acceptat, a on no hi existeix cap veritat universal i tota interpretació depèn solsament del criteri subjectiu de l'observador. Ara ja res és bo ni dolent perquè tot passa a ésser vàlid i lícit, en una total desustancialització a on l'entorn queda rebaixat i diluït en la lògica de la buidor, a on hi predomina la passió pel no res i a on tots els valors són relatius. Però fugint de les veritats universals, s'acaba aterrant en elles, i així l'art basat únicament en el concepte resulta més academicista que la pintura figurativa contra la que s'hi havia revelat, essent hermètic i indesxifrable per a la majoria d'espectadors.
Amb la meva pintura realista, intento recuperar la força compositiva de la coherència. Identificar clarament el que veiem, ens dona millors condicions per entendre el món. Podem aprendre intuïtivament a comprendre i maniobrar la complexitat de la tecnologia moderna, però la major part del procés d'aprenentatge es realitza visualment. L'enteniment i la comunicació mitjançant un llenguatge, només és possible quan comprenem el que veiem.
En els meus quadres m'acosto a les formes, llums, colors i percepcions que estaven relacionades en un moment determinat. Necessito aturar el temps i analitzar-les sense paraules, sense afegir-hi sobreres explicacions, descrivint el meu punt de vista i unificant la seva diversitat en una sola imatge concreta. Així el quadre sorgeix d'una necessitat emocional, per a convertir-se en l'expressió del meu pensament, en una escollida seqüència concretada per convidar a l'espectador a recórrer intensament tota l'obra. Mirar els meus quadres és un viatge visual a on la velocitat de l'anàlisi l'assoleix l'espectador, però la selectivitat espacial i les variacions d'intensitat i d'atenció comunicant els diversos escrutinis, venen marcades per un llarg procés d'elaboració descriptiva juntament amb la dedicació i el treball invertits en cada obra sense mirar el rellotge, sense cap especulació temporal que alteri la pràctica creativa.
Vui aconseguir que cada visió d'un mateix quadre inauguri noves sensacions que obrin la consciència de l'espectador, sense precipitació, sense ràpida digestió, gràcies a l'estabilitat emocional que neix de la interpretació calmada i profunda de l'aspecte humà de la pintura. Amb la preocupació de transmetre molt més que un complert estudi de la imatge real, establint un sistema ordenat de mirar i de sentir la creativitat humana, una intenció mantinguda en el temps, una forma de viure, gaudint de l'esforç invertit per obtenir un resultat premeditat.
Pintar la realitat exigeix un mètode per superar les limitacions i aconseguir una identificació amb el món. és una victòria sobre un mateix fins obtenir el coneixement, és apartar obstacles aplanant el camí per aconseguir el que s'havia programat diàriament, per aconseguir que les imatges somniades esdevinguin realitat poc a poc, ajuntant la intenció amb els resultats. Arribant fins a la íntima familiaritat amb el quadre, que acaba per convertir-se en par real d'un mateix, i elevant-se pel cim de la formulació visual del pur plaer estètic, convertint-se en el transmissor de l'esperit creatiu.
ALBERT SALA
2008
